primeres impresions

doncs això, ja sóc a boston! de fet, ja hi porto dos dies :P
el campus està a les afores de boston, en una zona més o menys rural. en teoria és un poble, però vaja, que està molt rodejat de prats, arbres, etc… això sí, el campus és força xulo. edificis amb un cert gust (encara q l’estil falsejat), força verd (bé, ara blanc per la neu) i amb pinta de tranquil (ara tranquilíssim, no hi ha ningú encara. tothom està de vacances).
l’habitació és genial http://www.aeren.net/gallery2/main.php?g2_view=core.ShowItem&g2_itemId=2035
deu tenir uns 60 metres quadrats, amb una bona cuina, una sala d’estar gran, un menjador-rebedor gran, dos habitacions (la meva doble, a compartir amb un belga) una habitació de mals endreços i un bany, amb la dutxa i el lavabo en separats en un altre habitació. això a compartir amb un belga (q compartim habitació i encara no connec pq està de vacances) i un californià (q treballa d’ajudant a l’oficina de residents i té habitació pròpia). el belga es diu Julien, i no en sé res, a part de les fotos q l’habitació q hi ha seves. El californià es diu Craig, i estudia teologia. Tothom q he connegut de per aqui coincideix en que és un tipus fantàstic i q segur q ens portem molt bé. A part d’això, l’únic q en sé és q deu ser molt religiòs, pq té l’habitació plena de creus i una bandera del vaticà penjada.
A l’arribar, vam pasar per l’oficina de residents, i em van donar una clau per entrar en la meva habitació. Això q agafo les boses i vaig pel campus cap a l’edifici de la meva residencia. quan arribo al q em sembla q ha de ser, hi ha un tio a la porta i li pregunto si aquell és el edmond’s hall (així es diu el meu edifici) i em diu q sí, q d’on sóc i bla… quan li comento q sóc a la 111n, em diu solta ‘ah, tu ets el nou de l’habitació del craig! ja veuràs, et caurà de conya el craig, és super ben parit!’. A part d’això, anem xerrant i em condueix a la meva habitació i me l’indica. em diu q es diu eliot i q s’està al seté pis, q si vull res no dubti en pasar-m’hi.
Total, q intento obrir la porta amb la clau…. i q no s’obra :S vaig al vestíbul al costat de la meva habitació i hi trobo l’eliot parlant amb una noia i els hi pregunto q a veure si saben com s’ha d’obrir la porta. resulta q necessites un codi, q els de l’oficina no m’havien donat. però cap problema, q la noia truca al craig i li explica la situació, i me’l pasa. xerrant amb el craig, em pregunta q d’on sóc, com em dic, etc… (q estic segur q devia ser per assegurar-se’n, pq ja ho devia saber tot), em dóna el codi i em diu q vindrà divendres (o sigui, q fins divendres sol aqui a l’habitació/apartament aquesta enorme). I, fiu…. sorpresa, quina pasada d’habitació! en fi, les fotos ja ho diuen tot.

i res, aquests dos dies, doncs havituant-me. fent papers a l’oficina de salut (q es veu q m’han cobrat una assegurança obligatoria q fa q ara pugui pasar-me el dia allà i demanar tots els medicaments i tractaments gratis :S), anant al centre a fer una mica de turisme (tot i q ja me’n recordava força bé de tot), i per fi, trobar una botiga de menjar a preu decent on poder etalviar-me de gastar i gastar fortunes en menjar fora. q per cert, la meri, la noia q vaig conèixer a l’arribar i va trucar el craig, em va escriure el seu movil i num d’habitació en un paper i es va oferir a portarme en cotxe a la botiga de menjar. i ahir va complir i m’hi va portar. mira, sembla q la gent és maja per aqui.

en fi, q bàsicament, els dos primers dies són això. aqui no hi ha ningú encara, està tot molt mort. però l’habitació és genial, es veu q hi ha un gimnàs amb pavelló de básquet i potser piscina (potser pq la noia q m’ho va explicar no ho sabia), i al voltant s’hi pot anar bé corrent (ahir vaig fer una carrerea de 40 minuts pels voltants). lo del futbol, una putada. es veu q la temporada és només durant la tardor. o sigui, q no podré jugar a l’equip de futbol d’aqui :( es veu q hi ha lliguetes i tal, però ja no és el mateix pq, entre altres coses, no entrenen, q és el q m’interessava a mi. el q sí q faré és comprar-me una pilota a veure si jugant per aqui fora trobo gent q li agradi jugar (encara q ho trobo xungo). una altra cosa q sopeso, si trobo alguna pista més propera (ahir n’hi havia una al boston common, al centre), és comprarme uns patins sobre gel, i així ja els tindré.

i bueno, tb vaig conèixer una amiga del craig (la keith) q era dins de l’habitació, a la sala d’estar, quan vaig arribar de la compra ahir. es va presentar molt simpàtica i em va dir q havia de pillar unes coses del craig. vam estar parlant un quart d’hora i em va dir (una altra persona q m’ho diu) lo ben parit q és el craig i lo bé q m’hi portaré i tot plegat. ja tinc curiositat per coneixer el craig!

en fi, q no sé si em deixo res. q això sí, resultat tot molt car. en dos dies porto gastats 120 dolars (56 de menjar i 20 de taxi el més costós). espero q un cop establert se’m controli el tema, pq si no ho veig negre…

ja aniré escribint, salutacions si algú està llegint això (ei, deixa escrit algo!),

anton

Anuncis
Comments
9 Responses to “primeres impresions”
  1. pickel ha dit:

    aupa anton!!! me alegra que todo ruede sobre patines (?)… ya en parlem.
    mkl

  2. Jesús ha dit:

    si és cert que has conegut a noies… a que coi esperes per penjar-ne fotos? :D no cal que en facis un reportatge exhaustiu com el que vaig fer jo a suècia, però almenys deixa’n constància :) petonets :*

  3. amaia ha dit:

    Je,je….¡Al cuello de la Keith esa Anton!…¡Aprovecha al maximo todo lo que puedas!..Ya hablaremos….Espero te vaya todo chachi-piruliiiiiii….Che vediamo!!je,je..

  4. pickel ha dit:

    eso, eso, queremos fotos de tu novio, el craig!

  5. mum ha dit:

    A ver si actualizas la weblog y menos preocupación por las chicas.
    muxu

  6. Yolanda ha dit:

    Holaa! això ves actualitzant i escrivint coses noves…i si, fes moltes fotos no cal q siguin totes de ties, que desde aquí alguns ens aburrim molt i així tindré algo a fer!
    Cuida’t. Petons!!

  7. Aaron ha dit:

    Aish Amaia… ¡Qué poco conoces a Antón! El chico es tímido y el concepto que tiene de “ligar” (si se le puede llamar así) es coger a un amigo y lanzarlo a donde se encuentre el grupo de chicas.

    Sé lo que me vas a decir Antón…
    Le dijo el cazo a la sartén.

    Te echamos de menos niño.

  8. Rodrigorrrr ha dit:

    Anton, ¿Dónde estan las fotos? Pon el apartado fotos en negrita y en grande. No me creere que estas en Boston hasta que no vea fotos de exteriores….

    Rodrigo

Trackbacks
Check out what others are saying...


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: