Montserrrat

[Listening: Donovan – Season of the witch]

Dissabte vam anar a Montserrat. La cosa és que el dia abans estava movent llibres a la nova estanteria que havia comprat per a la sala d’estar (les de la meva habitació ja estaven més q plenes i era urgent buscar més llocs per guardar els llibres), i movent uns llibres q eren dels avis, em vaig posar a donar-los un cop d’ull. Resulta q un era de fotografies d’indrets de Catalunya, i tal com anava passant pàgines, anava pensant ‘aquí hi vull anar, aquí tb, aquí tb…’… fins q vaig arribar a Montserrat, q vaig pensar ‘calla! aqui sí q hi puc anar ara!’. Dit i fet: agafo el telèfon i truco a l’Eloi, q quan vivíem junts sempre dèiem q un dia hi aniríem, i al final va quedar pendent. Resulta q l’Eloi no podia aquell mateix dissabte, així és q vaig trucar la Natalia i el Rodrigo, i ves per on, ja vaig tenir companyia per la peregrinació fins a Montserrat.
Mirant amb la Nati possibles excursións per fer-hi, vam trobar una q ens va cridar l’atenció, la ruta dels monestirs.
I dit i fet, vam quedar dissabte en trobar-nos a l’estació de Monistrol a les 10 del matí, ells dos per una banda, i l’Andreu la Lucia i jo en un altre cotxe.
Un cop la parelleta va arribar (pq, com sempre, van fer tard), vam començar a pujar caminant enfilant cap al monestir de Sant Benet, on vam parar-hi deu minuts, doncs cap de nosaltres va voler pagar per entrar-hi i preferiem continuar de seguit cap a Santa Cecília. Aquesta última ens va semblar molt més bonica q no pas Sant Benet. Més petita i en un estil més romànic, resultava més encisadora. I, a partir d’aquí, ja vam anar pujant fins a assolir la fita dels 900 metres (començant a Monistrol, a 150) del pla de la Trinitat. I d’allà, fins al pla de Sta Anna, on, veient el monestir de Montserrat en la penombra i record de temperatura freda, vam optar per dinar allà mateix. Un cop satisfet l’estómac, vam baixar fins al monestir.
Mentrestant els altres voltaven, reien, o ves a saber què feien, l’Andreu i jo vam anar a fer una visiteta a la Moreneta i, de pas, demanar-li quatre favors…
En acabat, el Rodrigo i la Lucia van baixar en telefèric (el cremallera estava espatllat) mentres els altres baixàvem a peu per la GR5/96 en poc més d’una hora. Un cop a la plaça del poble, vam fer una bona xocolata desfeta per a recuperar forces :)

En fi, una bona excursió que tenia pendent des de feia molt de temps (la d’anys q feia no anava a Montserrat!), ben gaudida per tots (almenys per mi, q em vaig quedar ben content i en vaig gaudir plenament). I, de record, la promesa amb la Natalia de fer ben aviat la ruta de les coves.

[Listening: No doubt – The climb]

Anuncis
Comments
One Response to “Montserrrat”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] Així és q dissabte, havent tornat de Montserrat, vaig proposar a la Natalia d’anar-hi el dia següent, aprofitant q era primer diumenge de mes i l’entrada era gratuïta. Amb la col·laboració del seu germà (q, curiosament, li va fer la mateixa proposta), la vam convèncer, i junt amb la Lucia hi vam fer cap. […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: