reflexions desde el km 0

[Listening: the sound of silence]

Madrid, 18 de febrer de 2007. 10:18

Moltes coses i molt poc espai, que només he trobat això. No sé ben bé què fer, ni què sentir. No sé si hauria de marxar, i si avisar o no. Sembla que esperar, tot i q sé q m’han sentit, no servirà. Però probablement avisar despertarà a tothom, i tp ho vull. Així es q potser marxo directament. Pq, al cap i a la fi, encara q em farà mal, serà igual, pq de qualsevol forma me’n farà. Al final, el resultat serà el mateix, una hora més tard. Així és q no sé què sentir.
Objectivament, res a dir: les coses són així, i tp hi ha capigut res més. Però probablement (de ben segur), és la sensació q tp hi hagués cap interès, cap voluntat envers. Una mica d’ajuda, ni q fos mínima, i ràpida, m’hagués anat bé en aquests dies. Repeteixo, sé q no hi ha capigut, però de totes formes la impressió no es bona. Un detall qualsevol hagués servit (encara q dins meu sé q mai és suficient), una actitud q mostrés q, dins de la impossibilitat, hi havia la voluntat de tirar un cable. Pq, al cap i a la fi, el q fa mal és pensar q ha passat de tot, i q per inoperància o per desídia no ha mostrat cap afecte més enllà del punible a una amistat comú. Realment l’excusa és fàcil, però igualment el sentiment q em queda a mi és ben viu. És per això q dubto si no fóra millor posar distància entremig, no només física, i no només ara. Pq, al cap i a la fi, massa són les vegades q em fa mal, i no sembla q el temps m’ajudi el més mínim. Estic ben segur q ara mateix escric induït una mica per aquest sentiment tan estrany per a mi normalment: la rancúnia.
És curiós, sí, però ho he de reconèixer. Una de les persones a qui més estimo, si no la q més, és qui em desperta el sentiment q més detesto, el q crec q més podreix per dins al qui el porti en el seu sí. Deu ser alimentat per tots els altres q últimament m’acompanyen: solitud, desesperació, basarda… Injecció ben forta q empeny el pitjor dels sentiments, i em fan sentir l’impuls de dir-li coses. Coses q, en absolut es mereix, i q disfressaria dient q les deia pq és així com en sento, no per fer mal. Però com q jo sé q dins meu ara mateix es troba un lleuger punt de rancúnia, allò no seria exactament veritat. O sigui q com q me l’estimo tant i tant, encara q trobi q em falla i q no correspon mai a tota l’empenta q dedico a recolzar-la, a ajudar-la, serà millor q escrigui en comptes de parlar, q volqui els meus pensament en paper i, probablement, només per a mi, de forma q sigui el temps qui apaivagui el q ha de minvar, conservi el q ha de perdurar, i oblidi el q no mereix perviure. I, d’aquesta forma, mantenir el q, encara q no ho sembli, és de més gran valor enmig de tota la maranya q és la meva existència. Com un petit bonsai, al racó d’una àmplia estança, molts cops roman invisible, camuflat enmig de mil altres coses, curioses, cridaneres i atractives. Però el bonsai, amb la seva reduïda fortalesa, física, resulta un gran tresor. Concentra i acumula en format petitíssim un immens dipòsit de màgia q el fa inigualable a tot el q el rodegi, sigui el q sigui al q hagi de fer front.
Un tresor q s’ha de cuidar, s’ha de mimar, però q al seu torn correspon amb una fortalesa espiritual fora de tota racionalitat.

Així és q, arribat al final del paper, continuo sense saber què fer ni què sentir. Però almenys, crec q si un dia endavant llegeixo aquest paper, potser m’ajudi a entendre on sóc i com hi he arribat en aquell moment. I em temo q em trobaré força com ara.

11:31 he esperat més d’una hora parlant amb algú q passava. he tornat a dir adéu, i fred. efectivament, era una pèrdua de temps.

[listening: trying to hear my inside itself]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: