Hoz de Jaca
[Listening: Rolling Stones – You can’t always get what you want]
Hoz de Jaca, 2 d’abril de 2007, 1:26
Havent acabat la cursa, temps justet de dinar i fer la bossa, i corrents a agafar el cotxe pq la Marina ha trucat dient q nevava un munt i q anés tirant ja si no em volia quedar atrapat per la neu.
Barcelona-Lleida, 1h 10 mins; Lleida – Osca, 1h 20 mins (un xà fec des de 68 kms abans d’Osca d’impressió, dels q fan anar a 80 per autopista); Osca – Hoz 50 mins (continuem amb el xà fec). Total, q arribo a Hoz i passo a veure la Nadet i l’Ãngel. Quin goig de veure’ls! L’Ãngel q em pregunta si m’acompanya a la casa de dalt, però no fa falta, q ja sé arribar-hi. SÃ, sÃ… donant la volta per encarar el cotxe el deixo envarat a la neu i ha fet falta fer pujar l’Ãngel amb el seu cotxe per estirar-lo… i jo q no em podia sentir més estúpid.
En fi, q al final ja podem anar a fer una birreta al bar.
A tot això, a mig incident, passo per la casa de dalt i hi trobo la Marina (q està preciosa!) amb la Bea, la companya de viatge i amiga (molt guapa tb).
Però està vem ja al bar… doncs això, unes birres, una mica de botifarra, i ben tips a sopar. BonÃssim, el sopar! Torrada de paté i remenat d’ou amb bolets i espà rrecs tendres.
En fi, q a Hoz, ben a gust en aquest poble q tant m’agrada, amb la cosina més guapa de totes les cosines del món, i cansadÃssim a punt de dormir…
On-line, epÃleg: La resta dels quatre dies van ser fantà stics, tb. Dilluns i dimarts esquiant, amb només tres pistes obertes: dues roges i una blava. I la neu, molta i primavera, esgotadora per a les cames (al final de pista no podia ni girar ja). Però super a gust amb les dos ladies. Fent moltes birretes pels bars (dilluns vam anar a Jaca a passar el final de la tarda) i molt bon rotllo, no em podia sentir més a gust amb elles. Dimarts va aparèixer la Klara, q venia de fer tour per euskadi amb les amigues en cotxe. O sigui q vam estar un parell d’horetes esquiant amb ella (les amigues no esquiaven). Al final hem vaig quedar fins dimecres per allà . Dimecres vam passar el matà per Jaca. A l’arribar la Marina s’havia deixat el bolso a Hoz (després d’haver perdut les claus del seu cotxe i les del meu – del jontxu…), o sigui q va haver de tornar. Jo i la Bea ens vam quedar fent turisme per Jaca, veient la Catedral i la Ciudadela (q com q estaven tancades vam veure més tard amb la Marina, al final), i fent poteo per Jaca, prenent unes tapes de bolets exquisites. Quan va tornar la Marina vam dinar per allà , molt bé, i en acabat sÃ, vam visitar la catedral i la Ciudadela de Jaca (amb els cérvols, q van fer brillar la cara de la Marina com si fos la lluna plena).
I en acabat, com no podia ajornar-se més, el comiat. De tant bé q hi he estat aquests dies amb elles, q en despedir-me saludant finestra a finestra dels cotxes a la rotonda q ens dividia, ja m’ha entrat una tristor per separar-me’n… a veure quan aconsegueixo q vinguin de visita a bcn! (la Bea diu q a ella no cal q la convenci, q en té moltes ganes… a veure si la Marina cedeix tb!)
En fi, fotos aquÃ.
[Listening: Five for fighting – Superman (It’s not easy)]