ser ‘cotilla’

[Listening: Wilco – Either way]

L’altre dia, estant llegint l’ètica nicomaquea d’Aristòtil a la biblioteca, se’m va ocórrer q els últims temps explico forçaa sovint el pq m’agrada saber els cotilleos de l’associació, i vaig escriure una série de punts importants per tal d’intentar exposar les meves raons. Es nota q el text q m’ocupava no ho feia gaire bé :P

Últimament exerceixo força sovint de ‘cotilla’. El fet d’anar coneixent una mica més profundament la gent de l’associació, fa q així­ de retruc em vagi assabentant de les coses q normalment no s’expliquen. I, a partir de saber-ne unes quantes, És quant comences a interessar-te per la resta, a poder ser, per totes.

Com sigui q a molta gent aquesta fal·lera per saber li resulta reprovable, intentaré justificar l’honestedat de voler saber el què passa. I es q hi ha maneres i maneres.

En el meu cas, almenys, el motiu bàsic de voler saber les xerrameques és bàsicament per estar situat, saber on trepitjo i entendre millor (o sigui, bé) el que passa al meu voltant i per què. Si saps el context i el q passa q no es veu, entens molt millor el q veus, les reaccions de la gent en segons quines situacions, la manera d’interactuar entre ells, etc… I, de passada, i molt important, t’evites cagar-la cada dos per tres (com per exemple preguntar a algú per una parella q ja no ho és – tot i q sigui un exemple innocent).

Al meu entendre, l’important i honest és no voler saber-ho tot per immediatament posar-se a jutjar la gent, a censurar i anar corrents a escampar-ho, tot afegint-hi la teva opinió i judici de valor. Des del respecte a la vida dels demés, prenent una actitud el més discreta i passiva possible, no fas cap mal coneixent algunes coses q normalment només es coneixen en petit comitè. Pq, a més a més, hi ha coses i coses: a vegades és difí­cil marcar la línia divisòria entre el q es legÃítim q se sàpiga i el q pertany a la més estricta intimitat de cadascú. Lí­nia q hauria de ser inviolable i marcada per cadascú. Molts cops éss difí­cil no deixar-se portar per la fal·lera de voler saber-ho tot, i acabem volent saber coses q tp necessitem i, a més, segurament l’altre voldrà guardar-se per a ell sol. Es pot fer broma sobre el fet de ser un cotilla, per a riure una estona, però sempre tenint clar q és lícit i q no voler saber. I, sobretot, no fer ostentació del q se sap, pq això ja no seria interès ‘útil’, si no ser un bocamoll.

En fi, q crec q mentrestant es sigui honest i no es vagi amb cap mala intenció, respectant als demés, sense jutjar i sent discret (no envair la intimitat aliena), es pot intentar conèixer el q passa al teu voltant, i ningú s’hauria de poder sentir ofès.

Com sempre, crec q és qüestió d’honestedat.

[Listening: Wilco – Side with the Seeds]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: