Foscor

[Listening: (altaveus apagats)]

Ha tornat la llum. Pels q no us hageu assabentat, ahir dia 23 de juliol de 2007, una mica abans de les 11 del matí, va caure un cable a la subestació elèctrica de collblanc i va deixar sense llum mitja barcelona. Fins a les 23h no havien recuperat el subministrament la gran majoria dels afectats (350 mil abonats, ves a saber quants habitants efectius), i fins avui a última hora de la tarda (l’hora d’escriure aquestes línies), no han recuperat la normalitat quasi bé tots els afectats. Les últimes noticies diuen q aquesta nit tots els afectats tindran llum. De moment, acaba de tornar la llum a casa meva, gràcies a un grup electrogen en un camió q han posat al costat de la parròquia de Sant Joan amb València.

A part de la incredulitat de que una caiguda d’un cable pugui haver fet caure, una darrera l’altra un munt de subestacions, q s’incendiés completament una d’elles i q deixés la ciutat completament a les fosques, aquesta foscor ha tingut altres efectes secundaris:

– Parat de feina durant dos dies, completament. Tot el codi el tenia a aeren (al servidor de versions) i a audrey, l’últim codi teclejat. Al final avui al migdia he tret el disc dur de copies de seguretat d’aeren i instal·lant el git a fribul he pogut fer un snapshot de l’estat de l’últim codi confirmat. De totes formes, dos dies completament parat precisament quan tinc més feina han estat una gran, gran put…

– El email i totes les webs d’aeren caigudes. No hi ha electricitat, aeren no va, les webs tampoc. l’Email tp.

– El correu ordinari tp va. Com q el pany de la porteria de casa és elèctric, el porter no podia trucar al timbre i, per tant, no podia entrar per deixar les cartes. Efectes col·laterals curiosos de la vida desconnectada.

– Com q tenia poques coses a fer, ahir vaig estar varies hores cuidant les plantes. Tantes, q hem vaig trobar amb la veïna del davant del celobert i al final vam intercanviar algunes paraules. Mira, almenys alguna cosa positiva ha tingut estar sense llum.

En fi, un caos. Serà molt tòpic, i fins i tot mesquí, però no puc deixar de dir-ho: tenim un país de bombo i pandereta!

p.d. de moment, com q estem alimentats per uns grups electrogens portàtils una mica agafats amb pinces, mantinc sense endollar tot el possible (maquina d’afaitar, despertador, altaveus, etc.) per a reduir el consum, no sigui q ens posem tots a recuperar el consum perdut i fem saltar els ploms de camions, xarxa, centrals i la mare q ens va parir…

[Listening: (altaveus apagats)]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: