Clara (I)

[Listening: comando terrorista Bcn neta mullant els carrers]

Ens vam conèixer en una festa a l’estadi olímpic. La nit del rap penat, en deien. Van fer falta pocs cops d’ull per q em cridés l’atenció, d’aquestes vegades q em passa. De seguida sé q em copsarà. En aquella ocasió vaig gaudir únicament d’uns trenta minuts de conversa, tot tornant cap a casa amb el metro.

Amb una excusa com qualsevol altra de les habituals la vaig contactar per l’ordinador, i mitjançant un amic en comú, com altres tantes vegades, vaig saber on coincidir amb ella.

I va ser patinant. Durant una setmana, ens vam veure quasi a diari, quedant per patinar. El primer dia, amb la mediació d’aquest comú. A partir del segon, ja a soles. Semblava q hi havia feeling (bé, de fet, hi era), i les estones passaven ràpides i agradables. Va ser així com em va comentar que ella i la seva amiga bàrbara se n’havien d’anar a Cuba, q ja tenien els bitllets comprats. Però a la bàrbara li havia sorgit un problema familiar i no podia anar-hi. Així és q hi havia d’anar la clara sola. El primer dia q em va suggerir q anés a Cuba, em va semblar una bogeria. Sí q feia anys q tenia pendent d’anar-hi, volia conèixer Cuba abans de q es morís fidel i els americans entressin a sac allà, deixant-ho com un nou puerto rico (un desert, més enllà de la vegetació). Sí q m’hi trobava molt a gust amb ella. En fi, sí q tenia ganes d’acceptar i anar a cuba amb ella. Però decidir-ho dos setmanes abans, comprar els bitllets, demanar vacances extres a l’Aureli i anar-me’n tres setmanes de viatge amb una persona q acabava de conèixer em semblava una bogeria.

Una bogeria a la q vaig sucumbir el segon dia q m’ho va proposar. Supeditant-ho al permís de l’Aureli per agafar-me quatre dies extres de vacances, vaig accedir a cometre una bogeria.

Així és q em vaig comprar el bitllet i q me n’anava a cuba a soles amb una noia q havia conegut una setmana abans en una festa.

La clara, essent honestos (i d’això vol presumir aquesta url), em feia força tilín. Era guapa, divertida i em feia sentir bé el feeling q hi havia entre els dos. Però com més sabia d’ella, més impossible ho veia: sortia d’una relació molt longeva amb una ruptura ben traumàtica i, a més, portava des de llavors i fins a aquell moment en una relació clandestina (d’aquestes tan absorvents emocionalment com desestabilitzadores). En fi, q jo no em podia imaginar q, marxant un dijous, el dissabte quedéssim i ella ‘m’ataqués’.

De sobte, la situació feia un gir totalment inesperat: la noia q m’agradava força em convidava a anar a cuba amb ella i, poc abans de marxar, es liava amb mi. S’obria un escenari força estimulant: anar a cuba amb una noia molt atractiva (en més d’un sentit) per passar-hi tres setmanes.

Vet ho aquí q a la bàrbara se li mig soluciona el problema, i pot venir tb. Així doncs, comptat i debatut, hi anem els tres. En dos dies, la situació tornava a donar un tomb força marcat.

Arribat en aquest punt del relat, cal detallar bé com va anar el dissabte del primer encontre físicament íntim: Jo li havia explicat a ella que aquell dissabte al vespre tenir un sopar a mataró a casa la neus, q organitzava cada any per les santes. Sabent això, vaig haver de marxar a la poca estona d’haver-nos liat cap a mataró per anar al sopar a casa la neus. El dia següent fèiem els patinadors la ruta del ferro. Així doncs, la cronologia va ser: ens liem, a l’estona ens separem pq me’n vaig cap al sopar, i al dia següent jo de bon matí me’n vaig cap a la ruta del ferro. És important comentar q al separar-nos al metro el dissabte, em va semblar q marxava un pèl seca.

Només aixecar-me, a les set del matí, vaig enviar-li un missatge explicant-li q el sopar havia anat força bé, i q estava mort de son. Ella em va enviar un missatge més tard, q jo no vaig veure fins molt més tard, al vespre, pq no tenia el mòbil ‘hàbil’ durant la ruta.

A l’arribar a casa xajejem una estona pel msn, sense cap detall remarcable q em proporcioni la memòria.

Dilluns, dimarts i dimecres no ens veiem. Malgrat això, xarrem pel msn varies vegades, i varies trucades telefòniques tb. En elles m’explica q està una mica agobiada pel viatge i q va una mica de cul. Jo, q continuo sense saber molt bé la situació en la q estem en aquell moment (continuava tenint els meus dubtes sobre la seva voluntat, donat els seus ‘condicionants’) no incideixo massa en el q havia passat dissabte. Em limito, més aviat, a oferir la seva ajuda per a fer encàrrecs, compres, preparatius i tot plegat. I és q la meva intenció era mostrar-me com una ajuda, algú q li fes costat…

En fi, q no ens vam veure. Fins el dijous, q de bon matí el jontxu ens porta a l’aeroport.

Donada la situació, en q érem tres i jo no sabia bé q hi havia entre la clara i jo, vaig obtar per fer com si fóssim amics en quant estiguéssim els tres. Així vam fer el viatge, totes les hores. Fins q en un moment donat ens quedem sols a l’avió i li faig un petò. En aquell moment ella treu el tema de ‘nosaltres’, dient q li semblava tot una mica estrany i q dissabte havia marxat després de liar-nos a un sopar amb ties i q diumenge no li havia respost els missatges. Intento explicar-li q jo em mostro prudent, i justificar q el sopar era ineludible (i planejat des de feia un any) i q a la ruta no tenia mòbil. Sigui com sigui, no va donar temps per a gaire més, i ja vam arribar a cuba mantenint una mica les distancies.

En fi, aquí deixo el primer fascicle. Se m’està fent força farragós d’escriure, cosa q és fàcilment deduible de l’estil esquemàtic i esquerp q el text ha pres ja quasibé des de la primera línea. Així és q deixaré aquest escrit aquí, deixant la part de cuba i la part de després de cuba per a més endavant.

[Listening: alguns cotxes intermitents passant per la diagonal]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: