Diari a Brest. Dia 3

Aquesta és una entrada de les del Diari a Brest, una sèrie d’entrades del meu diari del viatge en bicicleta del Mikel i jo de Bordeus a Brest l’Agost de 2009. Aquí trobareu el recull de tot el material del viatge: diaris (el meu i el del Mkl) , fotografies, mapes, etc.

Ens costa Déu i ajuda trobar la platja [1] (realment aquesta illa és un laberint), on ens donem un bany en marea tan baixa q durant kms no cobreix més q al genoll. En acabat, a diferencia de l’entrada, sortim de l’illa fent el pont en bici.

Tirem per un aeròdrom militar i enfilem Lagord. D’allà bordegem Nantilly (d105) i tirem per la D10 i D9 per Villedoux i Bourg Chapon. Pitjor tros fins ara. Rectes inacabables en solana a 35º. Així fins a Puyravault. D’allà vins a Triaizé, on és tot tancat i hem de tirar fins a St. Denis. Allà aprovisionem i mengem en un camp al costat de la carretera. D’allà a Grues i Angles. Portem un bon ritme, mitja de 25 km/h. Longeville, St Hilaire, Jard i Talmont. Busco botigues de bici per no tirar més de tovallola, però res. Tirem cap a Bourgenay, però just a la sortida de Talmont peta la coberta del Mkl. Intentem fer un ‘apanyo’ amb la càmera vella i un cartró per tapar per dins la coberta, però la càmara nova és massa gran per la coberta, i la pincem o algo, q es punxa. Llàstima, pq anàvem a ritme d’etapa de 120 kms (voliem arribar a Les Sables). El Mkl va a una casa a demanar un taxi, però passen de bicis. L’amo ens diu q a un km [2] hi ha un parell de càmpings. Al primer, un resort de Luxe, no hi ha places, però truquen al 2n i hi tenen una plaça. A l’arribar, l’amo (Eric) ens diu q no hi ha botigues de bici a Talmont, q ell ens mirarà una coberta d’unes bicis velles q té. Ens deixa clar q no podem tirar-li la canya explicant-nos q la seva dona es diu Vanessa.

A la nit ens deixem 33 euracos en un sopar d’amanida i pasta carbonara q sap a Glòria, i un cubatilla (jo) de whisky. Amenitzant la vetllada, mig karaoke mig disco. Quan ja som a la tenda estirats, sona ‘Infinity’, però la son i la mandra guanyen a l’atractiu de la cançó.

Total, per la fauna q hi havia….

P.D. Durant aquell karaoke, els ‘habitants’ del càmping es van tornar bojos cantant la q, tot i q llavors encara no ho sabíem, seria una de les dos cançons de la BSO del viatge: Toi + moi de Gregoire. Aquí us deixo el link.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: