Dos dies d’evasió a Madrid

[Listening: la gent d’starlab]

Estació d’Atocha, 25 d’octubre de 2009

Després d’haver passat dos dies a Madrid, pel casament del Diego, tinc la necessitat d’escriure algunes coses. Tinc una dificultat, però: I és que no sé ben bé què és el q vull escriure. El cap de setmana ha estat fantàstic: el casament va ser molt divertit. A la nostra taula vam riure molt; amb el Diego vaig aconseguir tenir-hi una emotiva conversa de tres minuts, i vaig poder gaudir de moltes agradables companyies (em va faltar només anar a saludar i donar l’enhorabona als avis materns del Diego).

Per altra banda, he pogut estar unes estones amb el Pepe (sopar amb l’Alicia inclòs), cosa q m’ha agradat profundament.
Paral·lelament, el moment cronològic d’aquesta escapada ha tingut un impacte important en l’experiència. Havent estat només dos dies a Madrid, aquest matí, tot fent la bossa, m’he vist sorprenentment cobert per una sensació de desassossec. Fins que no ha estat el moment de recollir i començar a pensar en la tornada, no m’he adonat el bé q m’ha fet desconnectar de Bcn i el q m’ocupa el cap últimament. En només dos dies, la sensació d’evasió i relax, lluny i lliure de les preocupacions, m’ha creat una addicció q ara fa q temi l’abstinència.

Aquests dos dies he estat tan despreocupat, tan poc afectat, q m’he adonat q he de prendre una decisió dràstica. He de triar el camí q vull seguir, i actuar fermament en conseqüència. Sigui per apostar per una carrera aquí, o per agafar els bàrtuls i marxar, ho he de tenir clar d’una vegada i ficar tota la carn a la graella.

Pq, a més, cada cop crec tenir més clar q el q més em convé, emocionalment, és passar pàgina i començar una nova etapa. I cada cop tinc més clar q moltes de les esperances, o somnis (com és ella), no fan més q alimentar la mandra i desenfocar el punt de vista q tinc de la situació i de les opcions.

Sigui com sigui, haver estat fora de la influència dels pensaments q em venen mantenint captiu, m’adono q urgeix un cop a la taula i una meditada presa de decisions i el corresponent pla d’actuacions, ben fermament portat a la pràctica.

P.d. no sé pq encara em sorprèn, però és vergonyós com ara els medis mesetaris es posen a treure la merda de la ciutat de Rio…

[Listening: la gent d’starlab]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: