Aviat serà 5 d'Octubre

[Listening: Moby – Beautiful]

Aviat serà 5 d’octubre. I és que el temps passa volant. Aquest dos últims anys se m’estan passat sense que me n’adoni. L’altre dia hi pensava, mirava enrere i me n’adonava que coses que mentalment les col·locava a l’ahir conceptual, resulta que en el temps ‘universal’, el real, van quedar força enrere. Com amb l’iphone. Recordo perfectament quan el tio de movistar em va trucar oferint-me passar-me amb ells a canvi de l’iphone. Era a casa de la Rosa, ajudant-la en alguna cosa de bricolatge. I em vaig passar a movistar, deixant als de vodafone. Recordo com si fos ahir pensar que un any i mig de permanència era força temps, i recordo com si fos ahir estar al jardí de l’observatori intentant aguantar la cobertura del telèfon per posar una reclamació a vodafone, i també, més tard, per recordar-los la reclamació i exigir que em deixèssin d’empaitar amb l’impagament.

Recordo perfectament els neguits de no saber, a starlab, on aníriem. Les mítiques juguesques d’on seria ‘el nou lloc’ màgic. Pq, durant un temps, ‘el nou lloc’ havia de ser la terra promesa: bona cal·lefacció, ben comunicat, bona comunicació tecnològica, etc… Recordo perfectament quan ens van dir on anàvem, i el desencís al saber que no era al 22@ (desencís personal, i no compartit a starlab. tothom encantat amb la nova ubicació). Recordo cada detall dels dies previs al trasllat, i de divendres sencer muntant la nova xarxa a roviralta. I els dies previs, quan el georgios venia lloant la bellesa de la nova seu. O el dia q vam baixar tots caminant des de l’observatori fins a roviralta i vam fer el picnic. Recordo perfectament els dies de l’observatori. Tinc la sensació que hi anava cada dia fins ahir. M’ha passat tant ràpid el temps a roviralta, q els records que en tinc acumulats no donen per tenir la sensació que hi porto més de dos mesos, com a màxim. I són força més.

És clar que durant aquest temps he superat la lesió del genoll. I això sí q se m’ha fet llarg, molt llarg. O també he hagut d’aguantar la pressió dels de vodafone reclamant l’inreclamable. Una i una altra trucada, una i una altra carta. I aquí sí que sembla que ha esta etern. La memòria té aquestes coses curioses, és sorprenentment incongruent.

Recordo que aviat serà 5 d’octubre pq ara tornant en bicicleta per la ciutat me n’he recordat com m’encanta passejar per la metropoli de nit. I crec que m’he adonat que, si em posa de tant i tant bon humor, és probablement per culpa del 5 d’octubre.

Aviat serà 5 d’octubre. Però si us plau, a qui pertoqui prego: que d’aquí a llavors se’m passi ben i ben lent, que sigui el més intens possible. Pq és justament el temps de vacances que podré gaudir enguany. I realment em fan falta, les necessito. Molt més del que esperava que em passés.

[Listening: Moby – Lift me up]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: