La Diagonal horizontal

Casa de Cabrera, 15 de Maig de 2011. 17:25

[Listening: The Postal Service – Cark Gable]

Ahir, entrant per la gran via des del Maresme, contemplava la Sagrada Familia des de la inusual perspectiva q te’n dona estar sobre el tambor de Glòries. Veient les obres, la confrontació de les quatre primeres torres des d’aquell angle, vaig recordar com, des d’abans del primer dia, la Diagonal sempre ha estat el centre del meu sistema cartesià de BCN. I no només urbanístic, ni només pel fet q hi tingui el domicili més habitual.

Recordo quan vaig escriure q estava arribant al punt en q la diagonal deixava de ser horizontal per esdevenir, coincident amb la geomètrica, diagonal. L’avinguda com a metàfora de l’alineament de la meva vida en la ciutat.

Ara me n’adono, però, q a voltes em sorprenc prenent inconscientment la diagonal novament com a referència equilibrada, esbiaxant la percepció de l’ordenació, de les distàncies, dels camins q la ciutat allotja.

Reflexiono, i descobreixo q probablement la meva vida, cirscumscrita a la ciutat, no resulta ser tan alineada amb el context, les circunstàncies. Vaig tort, no acabo de trobar linea recta i segueixo deixant-me portar a vegades per carrers q, si bé no siguin sense sortida, sí m’allunyen de la tranquilitat en l’equilibri.

Si segueixo reflexionant, arribo al dilema de si no és la ciutat en sí, q no ofereix la bona guia q esperava, si no serà q la meva eterna idea de canviar d’escenari, sempre present en primer o segon pla en la meva ment, no serà al cap i a la fi un prec silenciós i disimulat del meu instint.

Però sempre acabo arribant a ser conscient q, en el fons, la veritat és q a qualsevol ciutat o destí on arribi hi haurà un carrer tort, un parc mal col·locat, una trama urbanística q em perturbi. Pq la ciutat, al cap i a la fi, només és el decorat, i la manera en q jo el miri, el prengui i l’assumeixi, ve de mi, cap a en fora. I no pas al contari.

17:52

[Listening: The Postal Service – We will become silhouettes]

Anuncis
Comments
One Response to “La Diagonal horizontal”
  1. Marta. ha dit:

    El post em recorda a un sopar (ja fa més d’un any) entre el Mikel, el Javi, tu i jo, on ja parlaves d’un intent de canvi d’escenari. T’enrecordes?
    M’agrada aquesta metàfora de la teva vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: