Preàmbul a la meva primera marató (seria)

[Listening – La sessió de’n Guetta a Flaix fm del dissabte passat]

Dos dies després, i amb les cames encara molt adolorides, intentaré explicar com va ser q vaig córrer la meva primera marató. Ho escriuré en dos posts, per qüestions de incontinència verbal pròpia. Aquí va la primera meitat, de com em vaig apuntar fins al dia de la cursa.

Abans de començar: tinc pendent el post sobre els Dragons. Cada cop en tinc més ganes, i crec que després d’acabar el segon post sobre la Marató serà un bon moment per escriure’l. 

La culpa és de’n mikel, que em va liar. Fa uns mesos jo no tenia en ment córrer la marató de bcn. El meu plan només passava per fer alguna mig challenge el 2012 i en l’horitzó del 2013, anar pensant en una IM. Ja estava apuntat a la mitja de Granollers (5 de febrer), la de Bcn (26 febrer), i la de Madrid (1 d’abril). No recordo com va anar exactament, però va ser culpa seva. De sobte, era 2 de desembre de 2011, i estava apuntat a la Marató de Barcelona 2012, per al 25 de Març.

La meva primera idea era baixar de les 3h 46′, q és el temps q vaig tardar a Boston a córrer els 42kms del simulacre amb els de l’equip del BC. Només que baixés un quart d’hora, ja estaria ben satisfet. Tururut! No pots ser l’anton, q el mikel comenci a proposar la barqueta de les 3h15′ i no començar a pensar en si tens temps de preparar-la prou bé com per ser-ne tripulant. La marató, i la barqueta, s’entén.

Però, és clar, faltava molt temps, i a saber com arribaria jo al 25 de març.

A l’octubre havia sumat 68 kms, al novembre 116, i al desembre ja semblava q anava bé (al final van sumar 153). Però al gener havia de marxar al brasil de vacances, i per molt que tingués pensat endur-me les bambes, no estava gens clar q acabés sumant gaire… A part, al febrer venien Granollers i bcn, i em trencarien el ritme sí o sí…

Doncs bé, la cosa va anar: al gener 110 kms, o sigui, ben poc. Al febrer, 1h27′ a la mitja de granollers, però acabant-la ja amb els solis ben carregats (de fet, solis a part, crec q tenia els 25′ a les cames :-/ )… i parón forçat. I plantilles. I sort de poder comptar amb en Joan per a que em fes la sessió de vídeos i mes les preparés ben ràpidament. Un cop llestes les plantilles, ensopeguem amb una grip, q em deixa literalment ko durant 10 dies, i em deixa sense Bcn. En tenia moltes ganes, tenia la ment posada en l’1h25’… però vaig haver d’adonar-me que era un suicidi, i abandonar la idea de participar-hi d’altra forma que no fos animant els Dragons (aquell dia, per cert, vaig descobrir el plaer que és sentir-te útil animant els companys, i l’enveja q dóna fer-ho :-P). En fi… q m’allargo. El febrer el vam tancar amb 105 kms. Curtíssim, vaja. I el març el vam entrar amb unes ampolles que em van fer plegar a mitja maratest (4març) quan portava un ritme de 4:30 els primers 15kms super cómodes. Frustració per no poder completar els 30 kms per probar-me, però com a mínim bones sensacions en els kms q vaig poder sumar.

A partir d’aquí vaig poder estirar una certa regularitat durant el mes q quedava. Els caríssims compede, juntament amb uns mitjons anti-ampolles van permetre’m sumar 122 kms pre-marató. Un test de 28 kms (30 fallits) a dos setmanes del gran dia, per torroella, em van deixar força preocupat i neguitós. No poder acabar 30 kms, per molt q les condicions fossin les més adverses possibles (migdia del dia més calurós de l’any, tramuntana i isquios carregats per la bici), no resulta gaire animant… Per sort, una setmana més tard, a 10 dies de la cursa, i per munich, vaig poder fer el test de gavela, amb resultats força esperançadors (val a dir q des de granollers ja havia pres, inconscientment, la referència de 3h15′).

Total, que així, i després d’una setmana de molts i molts nervis, és com em vaig plantar al cap de setmana de la marató. Despres de mesos molt irregulars, i d’un parell de setmanes molt poc recomanables mentalment, arribàvem a la marató. La veritat és q, comptat i debatut, una lliçó de com NO prendre’s la preparació una marató, ni físicament ni mentalment. De tot se n’aprén.

Sigui com sigui, el divendres vaig fugir a cabrera, per a poder descansar bé, amb la idea de dormir-hi la nit important (div a dis), per tornar a dormir, aviat a bcn. Al final, aquella nit no vaig dormir molt (7 hores i mitja, més o menys), però sí molt profundament, descans de qualitat màxima!

I en aquest punt que comencen, altre cop, els contratemps. Baixo a mig matí, a la platja, per a despertar suaument les cames, que des del massatge de la fisio el dimarts que no havien fet, literalment, res. 40 minuts suaus, a 5’/km gaudint del mar i de la caloreta… fins q, estirant a l’acabar, noto una estrebada al turmell interior dret. NO FOTIS!!!! Esguinç! NO ME JODAS, EN SERIO? Mesos batallant per a lesionar-me el dia abans de la forma més tonta possible? Estava tan tan poruc, que vaig obtar per, simplement, NO PENSAR-HI. Em vaig posar crema, tota la q vaig poder, durant tot el q quedava fins a la sortida, i ja seria el que hagués de ser… No volia adonar-me que probablement no correria, o sigui que no hi pensava.

Faltaven poques hores per a la cursa q havia marcat els meus últims mesos, i jo m’acabava de fer un esguinç al turmell. Què vaig fer? Una bogeria, no podia fer res més. Em vaig voler oblidar del tema, i em vaig ajudar d’un dinar tardaner en bona companyia, i un parell de copes de vi. Una sobretaula llarga, massa llarga, i acabant anant al llit pasades les 11 de la nit. Entre els meus horaris, que aquella nit s’avançava el rellotge, i que em va costar un món conciliar el són, conto que vaig acabar dormint 4 escases i molt lleugeres hores.

I així va arribar el gran dia, el 25 de març de 2012. Sense saber si, en realitat, seria efectivament el gran dia, o la gran decepció.

Aquí teniu la segona meitat, el post sobre com vaig patir i córrer la marató.

[Listening: La sessió de podcast de’n Tiesto d’ahir]

Anuncis
Comments
One Response to “Preàmbul a la meva primera marató (seria)”
Trackbacks
Check out what others are saying...
  1. […] escrivia en el post anterior, els preàmbuls a la marató no van anar gaire fins. Em vaig aixecar el dia de la marató a les 5:30, després […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: