zarauzko triatloia 2012, aigua

[Listening: Dj Tiësto – Club life podcast June 11th 2012]

Nota: Com que el post m’està quedant enorme, he decidit dividir-lo en tres posts, un per cada sector]

Al triatló de zarautz, com sempre, hi vaig arribar amb incertesa. Bé, arribar-hi, hi vaig arribar en cotxe. Des de barcelona amb el mikel, els dos al polo, parant a Lleida per a recollir a ma mare. Però amb invariable incertesa. Dos dies abans, anant descalç per casa, vaig picar contra una porta amb el segon dit del peu (q tinc tan llarg com el gros), i me’l vaig cascar ben cascat. No podia ni caminar… Fantàstic anton, com sempre, la lies… (i dones arguments als ‘majetes’ q ja t’anomenen ‘pupes’).

Sigui com sigui, el dia va arribar. Ja erem a zarautz, vaig conseguir dormir bé (van ajudar els dos pinxos i zuritos q ens vam encasquetar amb el mikel la nit abans al pilar), i el matí va passar ràpid i bé. Que si recollir dorsal, q si trobar-te un munt de gent q et comenta lo moguda q està l’aigua, que si el mikel s’empana i no arriba a temps al briefing… (q, per cert, donava el meu cosí iñigo). Total, q sembla q allarguen cinc minuts més el tall a l’aigua (per a 1h:05′) degut a les onades, que el dit poter aguantarà i tot, i q no sembla q plourà (uf! no he portat res per a la bici…).

No me n’adono que ja són a la cua dels autobusos amb el mikel. L’ambient a zarautz és fantàstic, i el públic es col·loca a les valles de boxes. O sigui, q estàs col·locant el material, revisant-ho tot… i tens a la familia i amics a un metre darrere teu :-) Apareixen ma mare amb la maria, la diana i l’amona! Em fa molta ilusió q la meva amona hi sigui, i faig algun malabar per a q ens facin una foto junts. I res, com deia, de seguida som a la cua pels autobusos, nerviosos… allà coincidim amb un català del WITL just darrere, i just darrere d’ell, l’eneko llanos. El pro, un dels triatletes més famosos d’aquestes contrades (i segur guanyador de l’edició) just a darrere a la cua. Realment l’esport, quan surts del futbol (i en menor mesura del bàsket), és un altre món. L’èlit i l’amateurisme són molt més propers, molt més iguals en l’esperit esportiu últim.

Arribem a getaria, i baixem les interminables escales, no sense vigilar jo paranoicament no fer cap mal gest q em ‘desperti’ la tendinitis (o el coi q sigui q em vaig fer) del dit. Fins i tot dubto de com caminaré a la sorra… Però en fi, q segueix aguantant, i baixem al passeig. No entenc pq, però ningú baixa a la sorra, i encara falten més de 45′ per a la sortida… uffff, q té pinta q això es farà etern! M’entretinc fent una pixadeta, i buscant al markel, sense èxit. Xarrem amb el noi català de la cua (sí, el de l’equip mediàtic :-P), i la fem petar. Vaselina per aquí, vaselina per allà… Eps! Me n’adono que no hauria d’escriure petar i vaselina aquí i allà en una mateixa frase; ja veig els dragons preguntant a veure què coi feiem els ‘pesca-truchas’ a ztz…

Al final baixem a la sorra, i ens tirem a l’aigua per a calentar. Allà ja perdo de vista el mikel, i jo vaig mirant d’agafar referències en els turons de l’horitzó respecte a les boyes. Recordo l’experiència de la travessia de l’any passat, quan en comptes de 2900 conto q vaig acabar nedant 3900 de tant zig zag q vaig fer; enguany no em passarà el mateix, agafo bones referències. I al sortir aplaudeixo les noies, q ja comencen i, per fi! em ve a trobar el markel :-D està força tranquil, amb la seva patxorra habitual. La veritat és q contagia, tal com em va contagiar l’any passat per a la travessia. I al final apareix el mikel tb. Ens saludem tots (es coneixen de granollers), passo a saludar al meu cosí i recordar-li q m’ha promés estirar-me amb una corda des de la carretera, i ens col·loquem a la sortida. Els set minuts que falten per a la sortida volen de la mateixa forma que han volat els 40 anteriors, o sigui q el tret de sortida ja és a sobre, i amb ell, al sortida, la búsqueda d’un espai per on saltar a l’aigua enmig de tanta gent, les primeres patades, estirades…

Mentalitzat de no agobiar-me i de no perdre la referència q m’he marxat (un suau congost entre els dos turons), procuro mantenir el ritme de respiració i la cadència de respiració entre tres braçades. De seguida arribem a la primera boya, sense deixar d’haver d’esquivar patades i nedadors tota l’estona. Un detall important que no he mencionat: no he agafat, a propòsit, rellotge. No vull anar pendent del temps de tall i agobiar-me, pq sé que si m’agobio començaré a braçar encara pitjor i serà contraproduent, un desastre. I amb el mateix esperit no em deixo preocupar pels que em van passant (q no tinc clar en cap moment si són gaires o pocs).

Al passar la boya, el primer q faig és aixecar el cap, mirar on és la següent boya, i mirar quina referència agafo (si mal no recordo, vaig agafar uns edificis blancs a l’altura de la dama), i em mentalitzo que ve el tros més dur de la travessia: fins al segon túnel, la baía més llarga i on et pots desviar més fàcilment (estic convençut que aquí la vaig liar molt l’any passat). Per sort, sembla que realment les ulleres noves van molt bé (les predator; el q és del césar, al césar), o sigui q anem fent, xino xano intentant-me no agobiar i no fixar-me en si m’adelanten molts.  Això sí, no aconsegueixo deixar de pensar en que no tinc clar si vaig gaire recte i per la traçada bona: no deixo de veure gent força més a la dreta que jo… tinc la sensació d’anar molt per l’exterior, i a sobre les boyes han desaparegut pràcticament de la vista. En aquell moment no me n’havia adonat encara, però si havien desaparegut és pq s’havia aixecat mar de fons i oleatge força més fort, i les onades anaves creixent força en altura a mesura que jo anava ‘avançant’ en la travessia. I d’això me’n vaig anar adonant pq les onades cada cop m’anaven girant més i desequilibrant-me prou pq ho notés força ja. Això va fer q m’agobiés una mica fins que, en un punt, em vaig adonar que el tio q portava a uns dos metres més o meny en paral·lel per la meva dreta el veiés, en una respiració q vaig fer, esfonsadíssim! Me’n vaig adonar que aquelles onades eren més o menys de dos metres! I en aquell punt me’n vaig adonar que el millor era no agobiar-se, prendre-so amb calma: si no passava el tall, onades de dos metres eren una bona excusa! (en realitat, intentava ocupar la ment amb brometes com aquesta intercalades amb concentració en mantenir la respiració i la forma de les braçades). I, de pas, no fotre’m contra les roques: uns quants piragüístes anaven marcant la posició de les roques més altes q podien sobresortir a causa de l’altura de les onades. En vaig mirar un q tenia a davant, i em va aixecar el polze i fer un gest amb el cap per dir-me q anava bé per on anava. Una mica d’empatia a mig patir s’agraeix molt! :-)

Això sí, no vaig trobar la segona boya fins que ja la tenia totalment a la dreta, a la meva par. Ja només quedava mirar on eren les boyes blanques d’entrada, pensar en que de seguida veuria el terra marronós de la sorra a partir del port i d’aquí ja ho tenia coll avall! Això sí, començo a pensar ja en com dec anar de temps, si estaré per passar el tall o si vaig molt desfasat… De moment, les boyes blanques són un embut per a molts nadadors… o sigui q si em foten al carrer a mi, en foten a molts (mal de muchos…).

El q havia de ser ràpid a partir de les boyes, resulta q no ho és… ja hem passat el port, però ni rastre de la sorra! I costa nedar, aquí la ressaca de les onades és molt forta… l’ànim q amenaça altre cop de trencar-se… i aquest cop em costa un pèl més redreçar-lo, però cedeix. Uns minuts més, i veig la sorra i sento q alguns nedadors comencen a cridar als altres q o bé agafin onades o s’apartin. La meva elecció és clara: agafar onades se’m dóna de puta mare :-D Cosa q no es pot dir d’altres: en veig dos o tres q les onades se’ls mengen i no acaben desnucats pq encara no toquem a terra… això sí, aigua segur q se’n van empassar una bona dosi. En dos onades arribo a poder tocar amb els peus, però n’agafo una tercera q ve de seguida i ja quan m’aixeco l’aigua arriba justet al genoll. Al costat meu alhora s’aixeca un altre nedador, força més veterà, i com q veig q porta rellotge li pregunto el temps. La conversa va anar així:

– Perdona, tienes tiempo?

– Sí, 54′

– Toma!!! hemos pasado el corte!

– Hombre, pues claro!

– Pues yo no lo tenía tan claro!

Me li apropo i li dono un cop a l’ombro tot dient-li: tio, me acabas de dar un alegrón! El tio flipa mandarines, q dèiem de petits…

Total, q 54′? pues no penso córrer! surto de l’aigua respirant per recuperar l’alé i caminant una mica ràpid, però no gaire… fins q no arribo a la sorra sense aigua i veig q tothom va corrent, no començo a trotar… Pujo la pujada q és una riada de l’aigua de les dutxes, i si no me la pego és pq encara estic pendent de no fer cap mal gest pel dit: com patina! això sí, l’aigua dolça s’agraeïx, per molt q no m’aturi a gaudir-la. Com q hem tingut la gran potra de q el nostre box cau just a sota de la torreta del guardacostes, no cal q em maregi més del q ja estic mirant on cau. Hi arribo trotan, encara respirant fort, però força relaxat anímicament. Hi ha ma mare, q al veure’m fa una cara entre d’alegria i d’alleugeriment. ‘He passat el tall!’ li dic mentre ens xoquem les mans, i just al costat i veig el jose manuel, q em diu q he passat a 57′, amb una cara de ‘has apurado eh?’ No se n’adona q per mi és una satisfacció haver passat el tall! I em diu q mentre erem a l’aigua han allargat el tall a 1h 15′ al final, per les condicions. Total, q em trec el neopré sense córrer massa, i com q el jose manuel està força estranyat de q m’ho prengui amb calma li dic ‘ya he pasado el corte, ya sé q acabo, y hoy he venido aquí a acabar. Bec aigua amb tranquilitat, per a q m’entri bé, i m’asseguro q ho he agafat tot bé. No és q ho hagi fer amb parsimonia, però sí sense stress. Agafo la bici, i vaig sortint a pas lleuger. Amb les bambes posades, que he decidit que encara he de practicar més i no és el dia per stressar-me amb floritures.

[Listening: Steve i Anna xerrant]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: