Interaccions entre el primer i el tercer món

[Listening: Guns ‘n Roses – Use your illusion]

Tinc una colla d’amics de l’equip als que se’ls ha anat el seny de vacances i s’han apuntat a la travessa nedant de l’estret de Gibraltar. Com si la dificultat física no fos suficient, resulta que el pla complet els hi costa més de 2.000 euros. Donat que amb un d’ells crec tenir-hi la suficient confiança per explicar-li el meu punt de vista, i perquè crec que aquestes coses, si hi ha prou confiança, és important dir-les, vaig escriure això a aquest amic en un missatge privat:

no et sembla una mica immoral gastar-se 2.000 euros per anar a nedar un lloc on cada any moren desenes de persones intentant buscar-se la vida? Mentre desenes de persones moren creuant pq a casa seva no poden guanyar 2000 euros ni en 10 anys, uns altres se’n van allà a gastar-se 2000 euros per distreure’s…

Més tard, al comentar-ho amb un altre amic, aliè a la travessa, em va respondre:

Llavors trobes immoral viatjar a un país subdesenvolupat i anar a un bon hotel?

Segueixo pensant que ets massa extremista pel meu gust. (Això últim ho deia en sentit general, entenc).

Si bé crec que, efectivament, el problema d’arrel és el mateix en els dos casos (hotel i travessa), al meu parer són graus diferents en la mateixa escala. Per una banda, entenc que una a una persona acostumada a unes certes facilitats, pugui voler viatjar i conèixer un país on aquestes facilitats resultin un luxe. Ara bé, d’aquí a anar un país, posem africà com exemple, on la gent no té ni aigua potable ni una bona dieta a l’abast, i estar-se en un hotel resort, amb tota mena de luxes i comoditats… la veritat és que em sembla una mica immoral, i fins i tot carent de sentit. Quin sentit té anar a conèixer un país i tancar-se en un oasis i posar un mur entre la realitat i tu? Ja no només en el sentit moral de la qüestió (doncs sovint es cau en l’ostentació paral·lelament a l’egoisme), si no en el sentit intel·lectual. Te’n vas a un país i després t’estàs en un hotel on viuràs una cultura i gastronomia més ‘occidentalitzada’ que altra cosa.

Però és que, per l’altra banda, lo d’anar-se’n a creuar l’estret em sembla encara pitjor. No només te’n vas a gastar una quantitat indecent de recursos a un entorn on la misèria i la pobresa és la norma diària, com a únic objectiu el gaudi lúdic, si no que a més a més ho fas en una de les localitzacions geogràfiques emblemàtiques de la separació que hi ha entre el primer i el segon món. Allà on la gent desesperada sovint mor buscant el què a tu et sobra: medis per a sobreviure i assegurar-se un futur. Perquè, precisament a l’estret de Gibraltar és on la separació es redueix al que malauradament sembla a hores d’ara encara sense voler-se solucionar: la separació econòmica. La física, allà, desapareix. És on el primer món ha d’interactuar amb el tercer món. I triar fer-ho fent ostentació de riquesa per distreure’s, no em sembla la manera més encertada de fer-ho.

[Listening: el fort vent interactuant sonorament amb els arbres]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: