desafecció emocional

[Listening: el remor dels veins]

Desafecció emocional. Porto tot el dia pensant en aquestes dos paraules, emparellades en aquest ordre. Fos dos o tres dies q em sento emocionalment distant de la gent més propera. No és q els hi pugui, racionalment, recriminar quelcom. Si ho raonés, arribaria a la conclusió q ans al contrari, últimament els hi he d’estar ben agraït.

Però no sé pq, em sento desencisat amb ells. I això esdevé en els moments en q penso si he de marxar o no. I què trobaria a faltar si ho fes. Què necessitaria en la meva nova vida un cop encetada.

Però el cert és q ara mateix no tinc ganes de pensar-hi més enllà. La veritat és q no vaig endavant tan àgilment com pretenia i esperava.

Així és q bona nit.

[Listening: el remor dels veïns. algú emplenant una galleda en el rerefons. uns sords cops a alguna distant pared o altiu sostre. una cadira mandrosa de levitar. alguna flama de gas q flueix. el greu i, encara més, llunyà d’un ampli motor. portes q proclamen una fi ]

Deixa un comentari